Parroquia Ortodoxa Barcelona
La història de la nostra església s’inicia l’any 1972 amb una petita comunitat que va néixer d’un nucli de persones, nascudes i vivint a Catalunya, que, per la necessitat de donar una resposta a la inquietud de recerca espiritual que els movia, s’interessaven per la tradició de l’Església Ortodoxa, en una època en que l’Església Ortodoxa no tenia cap ressò a Catalunya.

A Barcelona, als anys 70, com a presencia ortodoxa únicament hi havia un petit nucli de cristians ortodoxos grecs que es reunien per a celebrar festivitats solemnes, com el Nadal, la Pasqua, així com bateigs, matrimonis o funerals, conservant una tradició que vingué amb ells des de la seva terra natal. El bisbat catòlic de Barcelona facilità llavors, una església a aquesta comunitat per celebrar el seu culte.

Els contactes d’aquest primer nucli de persones amb l’Església Ortodoxa vingueren a través de França, més concretament de París, i els apropà a l’Església, encara que per incorporar-s’hi canònicament i entrar en plena comunió hagueren de passar anys de posar-se a prova, de dificultats i d’enfortiment en la fe; una fe que potser es manifestava als ulls d’algú amb certa poca traça, però que en cap moment va relaxar la constància en la pregària, celebrada en aquells moments per la comunitat ja constituïda com a parròquia de la Santíssima Trinitat, al barri de Santa Eulàlia de Vilapiscina (Horta), a la nostra ciutat. Aquesta mateixa fe i praxis permeté l’apropament, ja en aquests primers anys, de persones que provenien de països de tradició cristiana ortodoxa, especialment de l’Europa de l’Est, especialment famílies vingudes de Romania.

Mentrestant la vida de la comunitat anava formant-se i creixent. La ubicació del temple es traslladaria a un local més cèntric de la ciutat, al carrer Aragó entre Muntaner i Casanova, on encara és avui, i es constituí sota la Protecció de la Mare de Déu (Pokrov, en rus). La formació en teologia, catequesi, cant litúrgic, iconografia, era ja constant, així com la traducció dels textos litúrgics al català ial castellà , activitats totes ara vives a la comunitat. L’assistència humana i social es feia cada vegada més evident. La pregària i el culte mai van deixar de presidir la vida de la comunitat, malgrat moments de dificultats i de fragilitats viscuts. El gruix de la comunitat era format aleshores per catalans i romanesos. Durant un temps coincidiren amb la comunitat de Sant Nectari d’Egina (ortodoxos grecs) en les celebracions litúrgiques, presidides per un sacerdot grec que venia de Marsella, el P. Joaquim, i concelebrant dos sacerdots catalans, el P. Joan Garcia, primer arxiprest i vicari general i el P. Martí, actual arxiprest i responsable de la Parròquia de Barcelona.

El signe visible i efectiu de la comunió amb l’Església Ortodoxa Universal vingué, però, a través de la Fraternitat Ortodoxa a França; fou amb el seu assessorament que el Patriarcat de Sèrbia acollí finalment la comunitat nascuda a Catalunya amb tots els seus fidels de diverses nacionalitats. Un document amb data 14 de febrer de 1988, a París, segellava el periple d’una trajectòria que trobava el seu port sota l’omofori de Msr Laurentije, bisbe per Europa Occidental del Patriarcat de Sèrbia.

Des de llavors han passat força anys. Actualment la immigració de moltes persones procedents de països de l’est, majoritàriament eslaus, van configurant un mosaic divers i plural: ucraïnesos, russos, serbis, búlgars, romanesos, georgians,..... Això ha fet que, a part de la parròquia de Barcelona s’hi hagin obert altres parròquies: a Alacant (parròquia de sant Nicolau), a Navata (Girona) (parròquia de sant Nectari, a Girona capital, Palma de Mallorca, Pais Vasc i Galicia. Las diferents comunitats pregen i celebren els oficis fent servir bàsicament la llengua catalana i el castellà (Alacant, Galicia i altres), i amb el temps ha anat incorporant cants i pregàries en eslau i en romanès, ocasionalment en serbi o grec. Actualment el bisbe per a l’Europa Occidental del Patriarcat de Sèrbia és Msr. Luka, i té la seu a París.

A més del servei litúrgic i les activitats ordinàries de catequesi i obres socials, la parròquia de la Protecció de la Mare de Déu hi ha un taller d’iconografia, ( taller de la Santíssima Trinitat), i una escola de teologia, l’Institució Sant Gregori Palamàs, reconeguda per l’Institut Saint Serge de Paris com a centre col·laborador.